Normativa alimentària en comercialització

Als Estats Units, les normatives alimentàries per a la comercialització de productes estan regulades pel Codi de Regulacions Federals (CFR), que estableix normes generals i permanents per a les agències executives i entitats governamentals. El Títol 21 del CFR és de particular rellevància, ja que conté les disposicions específiques que regulen la FDA (Food and Drug Administration), les quals es basen en la Llei Federal d'Aliments, Medicaments i Cosmètics (FD&C Act). Aquesta normativa assegura que els aliments comercialitzats als EUA compleixin amb estrictes requisits de seguretat i qualitat, protegint la salut dels consumidors.

A més de la legislació federal sobre seguretat alimentària, diversos estats dels EUA han implementat les seves pròpies regulacions en aquesta àrea. La interacció entre les lleis estatals i federals pot ser complexa, però en general, la llei federal preval sobre l'estatal. Les lleis estatals solen encaixar en dues categories: o bé amplien les disposicions de la llei federal, o bé omplen buits en àrees on no existeix legislació federal. En termes generals, les lleis estatals cobreixen dues àrees principals: la gestió dels aliments en el comerç minorista i els serveis d'alimentació, on els estats adopten versions del codi alimentari de la FDA, i la legislació sobre la llet crua i productes làctics. A més, alguns estats també regulen aspectes específics com l'etiquetatge de carns vegetals o cel·lulars, així com el benestar animal, com és el cas de la Proposició 12 de Califòrnia, que estableix normes per a la cria d'animals i afecta productes de totes les procedències.
 

Normativa d'Etiquetatge

Els requisits d'etiquetatge a nivell federal als Estats Units estan establerts principalment en dues normatives clau: The FD&C Act i The Fair Packaging and Labeling Act. A més, la Llei d'Etiquetatge d'Al·lergògens Alimentaris i Protecció al Consumidor de 2004 (FALCPA) regula l'etiquetatge d'al·lergògens. Per implementar correctament els requisits d'etiquetatge, és crucial comprendre les dues parts principals de l'envàs identificades per les regulacions: Principal display panel (PDP) - és la part de l'etiqueta més visible per als consumidors al moment de la compra, generalment a la part frontal de l'envàs. La mida del PDP és important, ja que hi ha requisits específics segons la seva superfície. The information panel - és el panell situat a la dreta del PDP, visible per al consumidor quan afronta l'etiqueta.

.
 

L'etiquetatge dels productes alimentaris als Estats Units ha de complir amb certs requisits importants:

• Idioma: l'etiquetatge ha d'estar en anglès. Si s'utilitza un idioma estranger en qualsevol part de l'etiqueta, totes les declaracions obligatòries també han d'estar en anglès i en l'idioma estranger.
   
• Distribució i mida mínima: hi ha diversos requisits pel que fa al disseny i la distribució de les etiquetes, que inclouen mides mínimes de font. Es recomana consultar la guia oficial de la FDA per obtenir tots els detalls, ja que aquests poden variar.
   
• Etiquetes de data: generalment, no es requereixen etiquetes de data en els aliments envasats. No obstant això, poden incloure's de manera voluntària.
   
• Requisits específics de productes: a més dels requisits generals esmentats, hi ha algunes normatives específiques per a certs productes, que es troben habitualment als estàndards de productes del CFR 21.

.
 

Normativa sobre Al·legacions Nutricionals

Les empreses poden incloure al·legacions sobre el contingut nutricional en els seus productes, sempre que compleixin amb els requisits de la FDA. Aquestes es divideixen en tres categories:

• Al·legacions sobre el Contingut de Nutrients: Indiquen la quantitat d’un nutrient específic en l’aliment.
• Al·legacions de Salut: Relacionen l’aliment amb una condició de salut o malaltia.
• Al·legacions de Funció/Estructura: Descriuen com un nutrient afecta l’estructura o la funció del cos.

Regulació de Productes Orgànics

Els productes orgànics als EUA estan regulats sota un acord d'equivalència amb la Unió Europea des del 2012. No obstant això, certes categories, com l'aqüicultura i el vi, no estan incloses en aquest acord, cosa que implica que han de complir amb regulacions específiques de l'USDA.